Total de visualitzacions de pàgina:

DARIO VA SER RÀDIO

Per Jordi Brunet.

Si fem el joc de canviar l'ordre del nom de Dario, formem la paraula ràdio i la ràdio va ser la passió de Dario, de Dario Monferini. 

El passat dilluns i de matinada, que és quan arriben els senyals de les emissores americanes d'ona mitjana a Europa, ens va deixar un apassionat italià de la ràdio l'amic Dario Monferini.

La passió de Dario amb la ràdio era total, coneixia la seva història a nivel mundial, col·leccionava banderins, adhesius i llibres de les emissores, i va editar des del 1975 i durant molts anys el mític butlletí PLAY DX a on una munió de diexistes actius s'informaven sobre l'actualitat de les emissores d'ona mitjana, tropical i curta.

L'inici d'una llarga amistat.

Ens n'anem al Sonimag de 1983, encara recordo que allà em quedo "flipat" veient les primeres imatges de TV de l'antiga Unió Soviètica emesses pel satèl·lit Ghorizont per la banda "C", i llavors pel stand de l'ADXB (Associació Diexista Barcelona), hi apareix Dario Monferini acompanyat d'amics i amb una maleta vella plena d'adhesius d'emissores de ràdio italianes i oferint-los desinteressadament als radio escoltes que per allà estàvem.

Dario Monferini i Jordi Brunet.

Ell parla en un castellà italianitzat i ens donem les adreces per tal d'intercanviar-nos adhesius d'emissores catalanes per italianes, la seva adreça encara la recordo, Via Davanzati 8, 20158 Milano, Itàlia. Dario era molt generós, per cada adhesiu que li enviaves en rebies dotzenes, i actualment encara en conservo sobre un miler enviats per ell d'emissores italianes dels anys vuitanta i també alguns de tot el món. En tots els seus viatges en Monferini a més de visitar i obsequiar els amics, recorria les diferents emissores per tal d'obtenir els seus materials de promoció, i a Barcelona no n'era menys. Dario pernoctava a la Pensió Romea situada al Raval a on el radio escolta barceloní Joan González Dolset n'era propietari, ell també era un gran amic de Monferini i especialitzat com ell, en escoltar emissores de la banda tropical i ona mitjana americanes i també estava subscrit a PLAY DX.

Al cap d'uns anys em trobo de nou amb Dario que torna a venir a Catalunya en cotxe acompanyat pels seus amics Marzio Vizzoni i Stefano Manelli, Dario patia una disminució física des del seu naixement que no li permetia conduir i caminava amb dificultat. Jo em vaig afegir amb ells per a fer una inoblidable volta per Catalunya visitant Ràdio Manresa, Ràdio Terrassa i Ràdio Sabadell en un Fiat 132 conduït magistralment per Stefano Manelli.

A mitjans dels vuitanta jo estudiava FP2 d'imatge i so a l'EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals) de Barcelona i rebia de manera desinteressada per part de Dario dues revistes en italià que m'ajudaven a estar al dia de la tecnologia i programació de ràdio i TV mundials, Millecanali i Monitor. Els enviaments els feia Dario per correu postal reutilitzant els segells italians... es veu que la tinta del mata-segells era esborrable i els reenganxava amb cola... fent la "Poste" italiana els ulls grossos. Aquests desinteressats enviaments em van ser de gran ajuda per a desenvolupar-me professionalment en els mitjans de comunicació, fet que sempre agrairé a en Dario Monferini.

Dario tenia amistats per tot el món i sabia fer-se amic de la gent que li podia proporcionar material de les emissores de ràdio. En un dels seus viatges en bus, tren o avió a Barcelona, i acompanyat ara per Roberto Pavanello, va fer-se amic d'un veterà treballador de Ràdio Barcelona el qual li va proporcionar tot de material històric de l'emissora, entre ells un grapat d'històrics banderins del 50è aniversari de l'emissora.

Llavors cada any que Dario i Roberto venien a Barcelona li portaven maquetes de tren italianes a canvi de materials històrics de l'emissora que aquest treballador trobava.

Monferini també anava al programa L'Altra Ràdio de RNE Ràdio 4 a on en Cinto Niqui li preguntava sobre el diexisme i les seves increïbles escoltes. Dic increïbles perquè hi havia ràdio escoltes que no creien possible que, per exemple, emissores americanes d'ona mitjana s'escoltessin a Catalunya, però sí que era possible escoltar-les de matinada o a la sortida del sol si utilitzaves un receptor de comunicacions i una antena de quadre o "loop" amplificada, si la propagació acompanyava (cicle solar amb poques taques solars) i també ajudava si vivies fora de Barcelona, en el meu cas a Vilanova i la Geltrú. Aquí podeu veure diverses QSLs i un llistat de les captacions d'emissores americanes d'ona mitjana des de Vilanova i la Geltrú:

https://dx-om-530-1710.blogspot.com/search?updated-max=2018-12-31T17:54:00-08:00&max-results=7&start=1&by-date=false

Dario era coneixedor d'aquestes tècniques que divulgava en el seu butlletí PLAY DX i ho practicava amb el seu receptor JRC 525 i el seu loop amplificat des del seu domicili situat als afores de Milà. L'emissora d'ona mitjana americana que més sovint arribava als anys vuitanta al meu Kenwood R-600 usant una antena de quadre amplificada, era Rádio Globo de Rio de Janeiro emetent pels 1220 kHz i quan arribava de matinada era una sensació única, sobretot si radiaven els partits de futbol tota velocitat.La visita al santuari de Dario Monferini a Milà.

El setembre de 1986 junt amb un altre amic comú, el diexista especialitzat en FM i TV Enric Roca i el periodista Lluís Gendrau, fem un viatge per Itàlia en tren per tal de visitar emissores privades de ràdio i TV a Milà i Florència, veure el Gran Premi d'Itàlia de Fórmula 1 al circuit de Monza, i també visitar a Dario Monferini a casa seva.

A casa de Dario Monferini el 1986

En una habitació tenia caixes i caixes plenes d'adhesius, una paret plena de banderins, i el seu receptor JRC 515 (Japan Radio Company) i antena de quadre. Vam estar una estona xerrant i prenent un refresc oferit per la seva mare, i ho recordo com una experiència única poder accedir a aquell santuari del diexisme, que ara ha quedat orfe.

L'amistat continua.

Al 1989 entro a treballar de muntador de vídeo a Canal 9 (TV Valenciana) i la pràctica del diexisme queda bastant aparcada quedant-se els receptors de comunicacions i antenes a Vilanova, però el contacte amb Dario continua mitjançant el butlletí PLAY DX que arriba setmanalment a casa dels meus pares a Vilanova o per les seves trucades per telèfon. Dario treballava de telefonista i als migdies rebies una trucada seva preguntant sobre canvis de freqüències a l'ona mitjana espanyola i per les novetats a les emissores de la FM catalana o valenciana, fets noticiables que després publicava al seu butlletí PLAY DX.

El 1991 es celebra el EDXC (European DX Council) a l'Hotel Terramar de Sitges i també hi va Dario Monferini, que mai se'n perdia cap i allà em va presentar a gent com el locutor cubà Manolo de la Rosa. L'abast de les amistats de Dario era immensa havent viatjat per tot el món visitant emissores de ràdio i sobretot als seus amics. El darrer viatge de Dario va ser el 2019 a Andorra per motiu del EDXC que va organitzar el seu amic i secretari de l'EDXC Christian Ghibaudo.

DXFM al Garraf, una idea seva.

Entrem al nou segle, internet revoluciona la manera de comunicar-se i es produeix una clara decadència de l'escolta de les emissores internacionals d'ona curta, tancant moltes de les emissores tropicals sudamericanes. L'escolta d'aquestes emissores llunyanes des de casa es fa més dificultosa a causa del soroll elèctric que genera aquesta nova tecnologia d'internet i que sepulta la dèbil senyal per sota del soroll. Però com Dario és ràdio, refunda la seva afició al DX dedicant-se ara al DXFM.

Dario Monferini fent DXFM al pàrquing del Pic del Martell, utilitzant un receptor Degen DE 1103.

Per practicar el DXFM aprofitant la propagació troposfèrica és millor practicar-la a prop del mar i ell va a diferents indrets, com Bocca di Magra a la Liguria italiana al costat del seu amic Giampiero Bernardini, com a l'Hotel Voramar de la mallorquina Cala Millor a on es troba amb els diexistes mallorquins Miquel Nicolau i Pedro Moñino, o amb mi i altres diexistes catalans a les trobades que organitzo a l'aparcament del Pic del Martell al Garraf.


Dario Monferini dins del cotxe d'Antonio Madrid.

Jo torno a viure a Vilanova i la Geltrú, ja que ara treballo a la TV de Catalunya i vaig cada dia en cotxe de Vilanova i la Geltrú a Sant Joan Despí passant per les Costes del Garraf, allà vaig trastejant la ràdio i quan la propagació ho permet vaig escoltant emissores llunyanes de FM que entren per la Mar Mediterrània. 

El diexista Rafael Martínez practicant DXFM al pàrquing del Pic del Martell, amb el Port Ginesta de fons.

Dario venia als mesos de juny o juliol a fer el seu "tour" per les emissores barcelonines per tal de recopilar materials de promoció i cap al 2004 anant amb Dario de l'Aeroport d'El Prat a Vilanova, entraven emissores de FM de Sardenya a la ràdio del cotxe, i va proposar-me d'anar a algún indret sobre el mar per a fer DXFM. Dario utilitzava pel DXFM un DEGEN DE 1103 dotat d'una major selectivitat a l'anar dotat amb els filtres estrets Murati de 53 kHz i rebia les emissores amb l'antena telescòpica. De les meves excursions pel Garraf recordo que aparcant davant del Pic del Martell entraven moltes FMs de la mediterrània, l'indret està a uns 200 metres sobre el nivell del mar i pel darrere encara hi ha muntanyes del massís del Garraf creant aquestes un filtre natural que atenua l'entrada de senyals de FM més properes. 

Allà Monferini està en la seva salsa, porta llistats fotocopiats de les FM de les Balears, País Valencià, Algèria, Tunísia... per si la seva gran memòria li genera algun dubte i va confeccionant amplis llistats de les emissores que escolta i que posteriorment va publicant al seu blog PLAY DX, ara digitalitzat. Gaudim escoltant com ara entren emissores algerianes, després van desapareixent aquestes i entren les de Sardenya, també les FMs balears i valencianes van apareixent amb més o menys força i fins i tot hem arribat a escoltar alguna emissora de Tunísia i del Marroc per propagació troposfèrica, i més ocasionalment FMs de l'est d'Europa o Grècia o del Marroc per propagació esporàdica.

A mi el DXFM també em va anar retrobant amb l'afició i al 2009 vaig crear el blog DXGARRAF per anar posant allà els llistats i tècniques per a practicar el DXFM.

A les trobades DXFM al Garraf varen assistir-hi molts diexistes catalans de la FM i també tres d'italians, a més de Dario Monferini, varen venir Gianni Palandria i Fabrizio Carnevalini, el qual venia en cotxe carregat amb les excel·lents antenes RKB log-periòdiques directives de 5 elements que ens portava directes de fàbrica.

Dario Monferini amb el radioaficionat Xavi Llaó

A la trobada del 2010 vam reunir-nos bastants diexistes catalans sent una de les més concorregudes. Dario Monferini, Gianni Palandria, Antonio Madrid, Tomás Méndez i Jordi Brunet.


La darrera trobada al Garraf va ser al 2019, Dario va venir molt animat perquè s'havia operat de les cataractes i ja no li calia fer els llistats en una lletra gegant.


Vídeos de les trobades DXFM al Garraf amb Dario Monferini:

2007:


2009: 


2010:



2012:



2014:



2019: 


2019: 


Dario Monferini amb el veterà diexista barceloní Joan González Dolset al 2019.

Per Dario no tot era fer DX, quan venia per Vilanova anar a sopar era molt important per a Dario i el pop a la gallega i les fideuades eren dos els seus plats favorits, però ja no regava els finals del sopar amb el licor Grand Marnier de taronja, ni es passava amb la crema catalana, una altra de les seves debilitats gastronòmiques.

               

                
      Dario al Restaurant Casablanca de Vilanova i la Geltrú, amb Noel servint-li el Grand Marnier.

Una dificultat insuperable.

Dario tenia un esperit molt fort que li permetia portar una vida que molta gent que hagués patit les seves dificultats físiques no hagués fet. Giampiero Bernardini em va informar el 16 de maig de 2020 que Dario havia caigut a casa seva i que el portaven a l'hospital per tal fer-li una rehabilitació, però a finals de maig va patir un ictus. Degut a la seva minusvàlua i a l'ictus ja no podria valdre's per ell mateix, jo sabia del seu estat de salut mitjançant Giampiero Bernardini i fins al cap d'un any Dario no va poder tornar a posar-se en contacte amb mi. Contactàvem per videotrucada pel Facebook cada mes, i veia que Dario volia lluitar per voler a tenir una vida com la d'abans de l'ictus, encara a inicis d'any em va dir que pensava sortir de la residència i anar de nou al Garraf... un somni que ja no serà realitat. El 4 d'octubre vam tenir la darrera xerrada per videotrucada i Dario estava molt afectat per la mort prematura d'un altra amic seu, el tècnic i locutor Roberto Scaglioni, la seva veu era trista i recordaré per sempre aquesta darrera conversa. Ja has deixat de patir amic Dario, sempre et tindré present i sàpigues que has complert de sobres la teva missió en aquesta vida, ja que Dario va ser ràdio.



4 comentaris:

  1. Jordi, felicitats pel teu escrit sobre Dario Monferini que reflecteix que més enllà del DXisme i el col·leccionisme l'important era la relació d'amistat que us unia i que anirà més enllà de la seva mort. Bons records de quan venia a visitar els estudis de RNE al Passeig de Gràcia 1 de Barcelona i a intervenir a L'altra ràdio.

    ResponElimina
  2. A wonderful heartfelt tribute to our friend and DXer, Dario, whose life, cut tragically short, was 100% dedicated to our radio hobby.

    ResponElimina
  3. Gracias, Jordi, por esta sentida semblanza. No tuve ocasión de conocerle en persona a Dario. Pero sin duda, con tus líneas nos lo has acercado, a tod@s los que nos une como afición la Radio y al DX.

    ResponElimina
  4. Felicidades Jordi. Un gran artículo sobre uno de los mejores. Fuerza!!

    ResponElimina